EL NOM I EL LOGOTIP DEL GRUP
Certament, un es pot demanar d’on surt aquest nom tan poc corrent per a un grup de teatre, però el seu origen té una explicació ben lògica. Quan es va posar fil a l’agulla per posar dins Mallorca un nou grup de teatre amateur, els qui començaven a dur la curolla sabien poques coses de com organitzar el grup, la feina i els assajos. L’absència total de disciplina de treball, afegida a l’encadenament de nombroses baixes d’aquells que s’apuntaven a fer teatre però després descobrien que no els interessava prou per comprometre’s, va donar com a resultat que als assaigs mai no hi eren tots, perquè sempre hi havia algú que no hi anava o que arribava tard. Aleshores van pensar que hi havia un nom que els venia clavat, mai som tots…, però hi havia un problema: col·loquialment l’expressió que utilitzaven era “mai som tots” però una bona praxis lingüística els obligava a aplicar la doble negació, de manera que el nom havia de ser “mai no hi som tots”. Després de rumiar-ho una mica, van decidir tirar pel dret i posar el nom tal com el deien, i així ha quedat, Mai som tots Teatre.
Pel que fa al logotip, es va intentar que reflectís els trets més definidors de la identitat del Grup. El fons del logotip es composa de les quatre barres catalanes, presents a la bandera de Mallorca, a l’escut i a la bandera de Felanitx, i a la de molts altres municipis illencs, al marge de la inexcusable presència al Principat, d’on provenen. Sobre elles, s’hi dibuixen cinc màscares de la típica simbologia del teatre, tres que ploren i dues que riuen, i hi ha un lloc buit (perquè “mai som tots”) on falta una màscara que riu. Inserit en el logotip hi ha el nom de Felanitx, el municipi de procedència del Grup, i on majoritàriament desenvolupa la seva activitat.
Una casa d'embulls
En el mes de novembre de 2002, i després de dos mesos llargs de feina, van estrenar “Una casa d’embulls”, d’Álvaro Portes, a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un aclaparador èxit de públic i de crítica. Un cop feta l’estrena començaren a moure’s per diversos pobles de Mallorca i en el mes de setembre de 2003 van acabar la temporada al Teatre Municipal de Ciutat, després de 18 actuacions i entorn als 3.600 espectadors. Fins i tot feren un bolo a Menorca, amb una actuació en Es Mercadal. Aquesta primera actuació fora de la seva Illa, juntament amb la resta d’activitats culturals, gastronòmiques, lúdiques, i d’oci nocturn que van dur a terme a l’illa veïna, van proporcionar als membres del grup una experiència memorable i un record inoblidable.
Un ciutadà a matances
Encara no havien deixat de banda “Una casa d’embulls” quan ja tenien en marxa el muntatge de “Un ciutadà a matances”, una comèdia regional feta per 4 autors felanitxers, amb una part musical important (també escrita per 4 músics felanitxers) que va comptar amb una orquestra de 25 músics, i la participació d’una coral -la Capella Teatina-, (en total hi participaren al voltant de les 80 persones). L’obra traslladava damunt l’escenari un retrat del Felanitx dels anys 50, i aquesta obra és la icona per excel·lència de la cultura popular felanitxera del segle passat.
Aquest muntatge va sorgir de la iniciativa de Bartomeu Rosselló, de la Capella Teatina, qui tenia interès en recuperar i interpretar la part musical de l’obra, i va proposar l’organització de la part escènica a Mai som tots Teatre. Els membres del grup van acceptar el repte, i es van fer càrrec de la major part de la responsabilitat en l’organització de la part teatral, tot i que dels 19 personatges del repartiment, només 6 eren de Mai som tots Teatre.
L’èxit també va ser espectacular, i se’n van fer un total de 9 representacions entre els mesos de desembre i març, amb un nombre d’espectadors entorn als 3.000. A més a més, també es va fer una edició de l’espectacle en DVD, i un CD que inclou només la part musical.
Ja hi som tots!
A les acaballes de l’estiu de 2004 Mai som tots Teatre reprengué la seva activitat en solitari amb el muntatge de “Ja hi som tots!”, un vodevil del felanitxer Joan Manuel Chilet, que es va estrenar a l’Auditori Municipal de Felanitx en el mes de gener de 2005, amb una extraordinària acollida pel que fa a públic, i amb una crítica afalagadora i entusiasta sobre el resultat de l’espectacle (fins i tot del propi autor, present a l’estrena), que els va obligar a reposar-lo en el mes d’abril.
Des d’aleshores i fins a finals d’octubre de 2005 van recórrer diversos municipis de Mallorca amb un total de 12 actuacions i prop de 3.000 espectadors.
En el mes d’abril el Grup va passar a ser membre de la Federació Balear de Teatre Amateur.
Clau per a dos:
Amb ganes de trencar una mica amb el que havien fet fins aleshores, durant l’any 2005 Mai som tots Teatre va cercar obres d’autors estrangers que poguessin avenir-se al tipus d’espectacle que el Grup pretenia i podia realitzar. Des de poc abans de Nadal, i després d’haver encarregat a Antoni Monserrat Ferrer la traducció de l’obra titulada originalment Key for two, van posar en marxa aquest nou muntatge, un esplèndid vodevil original dels anglesos John Chapman & Dave Freeman, del que en van fer l’adaptació els propis membres del Grup. L’estrena fou en el mes de març de 2006 a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 4 funcions, i després iniciaren el seu periple amb actuacions a Selva, Campanet, Llucmajor, Deià, Consell, Portocolom, Sencelles, Sóller, Palma (Parc de la Mar),... i així fins a un total de 20 actuacions i aproximadament uns 5.500 espectadors. Fins i tot van organitzar un intercanvi amb el grup Talia Teatre, de Lleida, en el marc del qual actuaren al municipi lleidatà d’Albatàrrec. S’ha de destacar la participació en el XVIII Certamen de Teatre Amateur de Consell, en el que obtingueren el premi a la millor actriu, per a Maria Antònia Soler en el seu paper d’Helena, el segon premi en la modalitat de muntatge i direcció, i Rafel Amengual i Marc Rigo quedaren nominats a millor actor.Unes noces plenes de noses:
Després de descartar una obra, que una vegada traduïda no va satisfer les expectatives del Grup, en el mes de gener començaren els treballs en el quart muntatge de Mai som tots Teatre. Joana Maria Oliver, component del grup, s’havia fet càrrec de la traducció d’una obra de Ray Cooney titulada originalment There goes the bride (Allà se’n va la núvia), i que es va traduir per “Unes noces plenes de noses”. Amb només dos mesos d’assaigs, entre dia 24 de març i dia 1 d’abril es feren les quatre representacions d’estrena a l’Auditori Municipal. Sense pausa però sense pressa van fer la campanya de bolos per tot Mallorca, amb una incursió a la vila d’Eivissa, i un total de 16 representacions i uns 5.400 espectadors. En aquesta temporada participaren en el II Concurs de Teatre Còmic de Montuïri, en el que Joana Mª Oliver guanyà el premi a millor actriu de repartiment amb el seu paper de Polita Wonder, i s’aconseguí el tercer premi a la millor obra. Així mateix, obtingueren nominacions a millor actor (Rafel Amengual com a Simó Arnau), a millor actor de repartiment (Marc Rigo com a Dr. Gerard Muntaner), al millor muntatge musical, i a la millor escenografia. Altrament, també participaren en el XIX Certamen de Teatre Amateur de Consell, on guanyaren el segon premi al millor muntatge i direcció, i Rafel Amengual i Joana Mª Oliver foren nominats a millor actor i millor actriu, respectivament.
Que te creus que te crec?
A l’any 2008 el projecte escollit fou l’obra “Que te creus que te crec?”, un divertidíssim vodevil del mestre de la farsa Ray Cooney. L’estrena es realitzà en el mes de maig a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 3 funcions i entorn als 900 espectadors. La campanya de bolos acabà després de 20 funcions i entorn als 4.500 espectadors
Políticament incorrecte
A partir de l'any 2009 la Companyia va sofrir un canvi important, un notable salt qualitatiu de la mà de Joan Porcel, de Voramar Teatre, qui es va fer càrrec de la direcció artística de la Companyia en la seva nova producció. Es tractava del vodevil “Políticament incorrecte”, de l'anglès Ray Cooney, en una versió de Paco Mir (El Tricicle) i Jordi Galceran. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un total de 5 funcions entre abril i maig, i posteriorment van començar la campanya de bolos que els va dur per tot Mallorca, i fins i tot van participar en el V Certamen de teatre amateur Sant Feliu de Guíxols, del qual en va sortir com a rotunds guanyadors. Búger, Binissalem, Vilafranca, Son Serra de Marina, Consell, Sineu, Es Molinar, Portocolom, s’Indioteria, Cas Concos, Manacor, Calonge, Palma, Alaró, Santa Maria, Sant Feliu de Guíxols, Petra, Porreres, van ser els llocs per on es va representar la funció, i finalment tancaren la producció amb una representació oferta a la Residència d’Assistits de Felanitx. Varen veure l'obra gairebé 6.700 espectadors.
FUITA
L’any 2010 va tenir continuïtat la direcció artística de Joan Porcel, i la Companyia s’engrescà amb una obra còmica d’un autor català, Jordi Galceran conegut internacionalment per la seva obra “El mètode Grönholm”. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx els dies 21, 23, 29 i 30 de maig, i després va seguir la campanya de bolos per distintes localitats de Mallorca, i participaren per segona vegada en el Concurs de la vila empordanesa de Sant Feliu de Guíxols, en la que van obtenir el segon premi a la millor obra, tercer premi a la millor actriu principal per Antònia Oliver, nominació a millor direcció per a Joan Porcel, nominació al millor actor per a Rafel Amengual, i nominació al millor actor de repartiment per a David Maimó.
“BESOS”
Per L’any 2011 es va comptar per tercer any consecutiu amb la col·laboració de Joan Porcel, que va assumir la direcció d'aquesta nova producció. En aquest cas es va produir un altre canvi important, atès que per primera vegada es va fugir de la farsa i el vodevil com a gèneres que principalment havia escomès la Companyia. En aquest cas es tractava d'una comèdia musical amb tocs d'humor, obra del valencià Carles Alberola, que va exigir als membres de la Companyia notables esforços d'aprenentatge de nocions de cant i de ball, un esforç que els va valer molt bé la pena, ja que en el Certamen de Teatre Amateur de Consell, van aconseguir la nominació a millor actriu principal per a Antònia Oliver, premi a la millor actriu principal per a Joana Oliver, premi a millor actor principal per a Rafel Amengual, premi a millor director per a Joan Porcel, i premi a la millor obra, cosa que els va permetre representar l'obra al Teatre Principal de Palma, en una representació que va resultar vertaderament memorable. La campanya de bolos va acabar al Teatre de Bunyola després de 21 funcions.
“Black Comedy, una comèdia a les fosques”.
Per a l'any 2012 la novetat va venir pel canvi en la direcció artística. Davant la impossiblitat de comptar un any més amb la col·laboraicó de Joan Porcel, es va fer càrrec d'aquesta funció en Gavin Miller, un anglès establert a Felanitx des de principis de segle, que és llicenciat en art dramàtic, tot i que no es viu professionalment d'aquest món. Amb ell es va muntar “Black Comedy, una comèdia a les fosques”, un muntatge que va resultar particularment difícil i complicat, però del que se'n va obtenir un resultat molt satisfactori.
Malauradament, la crisi econòmica també ha tengut la seva repercussió en el món del teatre aficionat, i això s'ha traduït en una minva molt notable del nombre de funcions que s'han pogut realitzar d'aquesta obra. Estrenada el darrer cap de setmana d’abril i reposada el darrer de maig (4 funcions en total), es van realitzar sortides a Alaró, s'Alqueria Blanca, Portocolom i Santa Maria.
Insolació
Després de l’experiència viscuda en la producció anterior, en aquest any 2013 es va donar continuïtat a la direcció artística de Gavin Miller, una persona amb unes innegables dots per a les arts escèniques, i es va escometre el muntatge i representació de l’obra “Insolació”, de creació pròpia.
Aquesta obra inclou tots els trets identitaris del gènere de la farsa, de tal manera que les confusions d’identitat, el ritme frenètic, i els còmics malentesos, es combinen amb la tensió, el misteri i els girs inesperats de la trama d’aquest thriller, i tot plegat va convertir aquesta en una obra intel·ligent i divertida.
Particularment destacable va ser l’aportació de Gavin Miller i Serena Zahnke en el disseny i construcció d’una escenografia que va resultar senzillament brillant.
L’obra es va estrenar a l’Auditori de Felanitx en el mes de maig, i se’n van fer un total de 18 actuacions, totes elles a l’illa de Mallorca.
• Teatre de prop
Amb el 2014 MAI SOM TOTS TEATRE enceta un nou format de teatre, que ja es venia representant a Palma des de feia un parell d’anys. Es tracta del microteatre, un format reduït en el que, en espais petits, amb un aforament reduït, i un elenc màxim de 3 actors/actrius, es representaren 4 peces de curta durada a diversos espais propers a un punt de trobada.
La Companyia va nomenar a aquest format “teatre de prop”, i la primera experiència va ser en el mes de gener a la plaça Pax de Felanitx, i amb el bar Gomila com a punt de trobada, on els espectadors per presenciar les obres es van haver de ficar a perruqueries, a una tenda d’esports, i a una d’electrodomèstics.
L’experiència va ser un èxit, i en el mes de juny es van representar aquestes mateixes obres a 4 terrats de la part de la Capella de Portocolom, amb el bar Sa Cova d’ets Ases com a punt de trobada.
• Bon Appettit
Entretant, es va escometre el muntatge d’una nova producció de format estàndard i en aquesta ocasió, després d’una interrupció de 3 anys, es va comptar novament amb la direcció artística de Joan Porcel.
Matrimonis en perill? Hormones en efervescència? Perillarà la integritat física de qualcú? Aquests interrogants eren els que es platejaven al públic abans de començar aquest esbojarrat i divertit vodevil que es va estrenar a l’Auditori Municipal de Felanitx en el mes de maig, i del que se’n van fer un total de 16 representacions, de les que se’n pot destacar la que es va fer en el mes de novembre al Centre Català de Madrid, on els membres de la Companyia van poder experimentar allò de “fer sentir el parlar felanitxer” damunt un escenari a la capital de l’Estat.
• Sopar-espectacle
I posats a encetar nous formats, en el mes d’octubre van introduir una variant al format del teatre de prop per convertir-lo en un sopar-espectacle. Així, durant dues nits es va muntar al Restaurant Can Bernat, de Portocolom, sengles vetllades en les que els clients, mentre gaudiren del sopar, van poder gaudir també de la representació de 4 peces de microteatre que es representaren en un cadafal instal·lat davant la terrassa de l’establiment.
• 50è aniversari de s’Estol des Gerricó
Finalment, en el mes de novembre la Companyia va tenir el privilegi de poder participar en els actes de commemoració del 50è aniversari de l’agrupació folklòrica felanitxera s’Estol des Gerricó que van tenir lloc a l’Auditori Municipal. La col·laboració va consistir en escenificar una visita “irreal”, que no va ser altra cosa que la inesperada aparició a l’esdeveniment de sa majestat el rei emèrit Joan Carles i la seva nora, la reina Leticia.
• Teatre de prop
Continuant amb l’experiència iniciada l’any 2014, a diversos establiments (comerços i a un soterrani particular) del passeig de la República Argentina de Felanitx, i amb el punt de trobada al Bar Restaurant Can Biel, en el mes de gener es van representar quatre peces de microteatre.
• El mètode Grönholm
En el mes de febrer, i per primera vagada a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Felanitx, es va estrenar aquesta obra, tot un best seller del català Jordi Galceran, que va néixer d’una anècdota real: la troballa en una paperera dels comentaris i opinions de l’encarregat de selecció de personal sobre les al·lotes aspirants a un lloc de caixera de supermercat, qui es creia amb el dret a emetre i posar per escrit qualsevol bajanada sobre unes persones a les que no coneixia de res. L’obra, amb una gran mestria, recrea un molt peculiar procés de selecció a un lloc d’alta direcció d’una multinacional, i els aspirants estan disposats a fer gairebé qualsevol cosa per aconseguir-lo. O això sembla.
Sota la direcció de Joan Porcel, aquesta comèdia es va mantenir en cartell fins l’any 2017, amb un total de 27 actuacions, una d’elles en el IV Certamen de Teatre Amateur Vila de Canet (València), amb la que s’aconseguí el premi a la millor direcció.
• Triatló popular de Cala Marçal
En el mes d’agost es va fer una col·laboració amb el Club Triatló Portocolom, per donar un caire festiu al triatló popular de Cala Marçal, en la que quatre membres de la Companyia, amb un vestit de bany d’època, parodiaven la participació en la competició esportiva, un d’ells amb gran realisme, ja que va disputar la prova sencera.
• Presentació del DVD del 50è aniversari de s’Estol des Gerricó
També en el mes d’agost a l’Escola de Música de Felanitx es va muntar una petita performance per escenificar la presentació del DVD del concert commemoratiu del 50è aniversari de s’Estol des Gerricó, que s’havia realitzat l’any anterior.
• Sopar-espectacle
En el mes d’octubre es va donar continuïtat a l’experiència de muntar un sopar-espectacle al restaurant Can Bernat, de Portocolom, amb la representació de 4 peces de teatre breu a la terrassa del local, mentre els clients gaudien del sopar.
Per primer cop en els 14 anys de vida de la Companyia, en el 2016 no es va estrenar una nova producció de “gran format”.
• Teatre de prop
Seguint amb l’experiència del teatre de prop, en el mes de gener es van representar 4 obres de microteatre al Col·legi Joan Capó, de Felanitx, amb el bar Cent 3 com a punt de trobada. En aquest cas es va tractar de les obres “Romeu i Julieta 2.0”, de Marga Arrom, “Doi Story”, de Bernat Molina, “Codi Negre”, de Marta Barceló, i “No hi haurà més festes de Sant Valentí”, de Jaume Miró.
• El mètode Grönholm
Tot i no tenir una obra nova de format estàndard, durant el 2016 es va mantenir en cartell “El mètode Grönholm”, de la que se’n van fer fins a 10 representacions, de les que se’n pot destacar la que es va fer en horari lectiu a l’IES Damià Huguet, de Campos, ja que aquesta obra formava part del programa de l’assignatura de Llengua Catalana, i la que es va fer a Canet d’en Berenguer, en el marc del IV Certamen de Teatre Amateur d’aquesta localitat de la comarca valenciana del Camp de Morvedre.
• Teatre de barraca
Durant l’estiu es va dur a terme un dels projectes més singulars que la Companyia ha pogut posar en solfa durant la seva trajectòria. A partir d’una idea de Maria Mascaró, aleshores membre de l’agrupació folklòrica s’Estol des Gerricó, es va organitzar i dur a terme la representació de 4 peces de microteatre a diversos escars o barraques de barca situats a la zona del Riuetó de Portocolom.
Va ser una iniciativa complexa, amb moltes dificultats a tots els nivells: autoritzacions administratíves, logística, etc., que van suposar un vertader repte organitzatiu, però l’experiència bé que va valer la pena, i es va aconseguir dur el teatre a uns espais tan inversemblants com aquestes barraques.
El resultat va ser tot un èxit, fins al punt que va ser molta la gent que es va quedar sense entrada i amb ganes de poder gaudir d’una nit de teatre gairebé “amb els peus en remull”.
• Sopar-espectacle
I la temporada, teatralment parlant, va acabar per tercer any consecutiu amb el muntatge d’una nova edició del sopar-espectacle al restaurant Can Bernat, de Portocolom, amb la representació de 4 peces de teatre breu a la terrassa del local, mentre els clients gaudien del sopar.
• Teatre de prop
L’any 2017 es va encetar, teatralment parlant, en el mes de gener amb una nova tongada de teatre de prop, en aquest cas en ple centre de Felanitx, al carrer Major, amb el forn de Can Vica com a punt de trobada, i les obres es van representar a una òptica, una botiga de fotografia, una merceria, i particularment destacable, a la sala annexa al temple parroquial coneguda com s’Escolania.
• Soldats romans
Per primera vegada, una representació de Mai som tots Teatre va participar a la processó del Dijous Sant amb el paper de soldats romans que acompanyen el pas viu, a proposta d’Antònia Suñer, de la Creuada de l’Amor Diví.
• El Crèdit
En el mes de maig, i novament sota les regnes de Joan Porcel en la direcció artística, es va estrenar una nova obra, i ja era la tercera, del dramaturg català Jordi Galceran. Una comèdia exquisida de només dos personatges,cosa que va representar una enorme responsabilitat i un gran repte per als seus dos intèrprets, Marc Rigo i Pere Soler.
El Crèdit, estrenada a l’Auditori Municipal de Felanitx, ha estat l’obra més longeva, la que més temps ha mantingut en cartell la Companyia, en part a causa de l’aturada obligatòria provocada per la pandèmia. Sigui per la raó que sigui, el cas és que hi ha romàs durant 6 anys, fins al mes de juny de 2023, data en la que es va fer una actuació gratuïta de voluntariat a la Llar de persones majors de Felanitx, amb la que es va representar per darrera vegada (la que feia 28) aquesta obra.
Particularment destacable va ser la participació, ja dins l’any 2018, en el XIII Concurs “Una primavera de Teatre”, a la localitat valenciana de Quartell, amb la que es va aconseguir el Premi a la millor obra, Premi a la millor valoració del públic, Premi al millor actor, per a Marc Rigo, Premi a la millor direcció, per a Joan Porcel, i la nominació a millor actor per a Pere Soler.
• Teatre de prop al carrer Assumpció
Durant l’estiu es va dur a terme novament l’organització de tres vetllades de teatre de prop a Portocolom, concretament a diversos establiments del carrer Assumpció, amb el local Sa Cerveseria com a punt de trobada, i on es representaren 2 peces de Marga Arrom (“Coses de nins” i “Selfie”), “La Merceria”, de Josep R. Cerdà, i “En Ramon”, de Pere Fullana.
• Sopar-espectacle
I, un any més, la temporada, teatral es va cloure en el mes d’octubre amb una nova edició del sopar-espectacle al restaurant Can Bernat, de Portocolom, amb la representació de 4 peces de teatre breu a la terrassa del local, mentre els clients gaudien del sopar.
• Teatre de prop
En el mes de febrer, i amb el Cafè Can Moix, de Felanitx, com a punt de trobada, es van organitzar dos vespres de teatre de prop, en els que es van representar les següents peces:
- Un porc, una truja i un gall, de Xisco Rosselló;
- Episodi, d’Àlex Tejedor;
- El discurs de la batlessa, de Jordi Grau;
- I Sopar per a un, de Lauri Wylie.
• Soldats romans
Per segon any consecutiu, una representació de la Companyia va participar en l’escenificació de la guàrdia de soldats romans que acompanya el pas viu a les processons del Dijous i Divendres Sant.
• Nova estrena
En el mes d’abril es va estrenar a l’Auditori Municipal de Felanitx la nova producció de format estàndard, i en aquest cas es va tractar de “Burundanga”, una obra amb els clàssics ingredients del vodevil: embulls, confusions, mentides, argúcies per enganyar, visites inesperades... Una obra amb la que l’autor fa servir un tema delicat i escabrós (el terrorisme de l’extingida banda ETA) per construir una comèdia hilarant, un esbojarrat vodevil que no deixa indiferent a ningú.
L’elecció d’aquesta obra va ser una mica fruit de la casualitat, ja que aprofitant un bolo de “Bon Appettit” l’any 2014 al Cercle Català a Madrid, van assistir a una representació d’aquesta obra al Teatro Lara, i en sortir-ne, tots les membres de la Companyia ja tenien clar que aquesta era una excel·lent candidata per a futures produccions.
Es va confiar novament en Jordi Galceran per encadenar 3 produccions consecutives seves (“El mètode Grönholm” i “El Crèdit”), i també una vegada més es van posar en mans de Joan Porcel per a la direcció artística.
A l’estrena es van fer 5 representacions a l’Auditori de Felanitx, i l’obra es va representar de forma especialment intensa durant l’estiu de 2019, tot i que es va mantenir en cartell fins l’any 2021, quan se’n va fer la que seria la darrera funció, la número 23, a la plaça de s’Era Vella de s’Alqueria Blanca, en el mes d’agost.
Amb aquesta producció es va assolir una fita important en la trajectòria de la Companyia, per la seva singularitat. Es tracta de la participació en el 1r. Ciclo de Teatro Amador de Ferrol. Amb aquesta eixida, es va tenir l’ocasió de representar “Burundanga” a la Sala del Centro Cultural Torrente Ballester, de la localitat gallega de Ferrol, amb una expedició que va sortir de Felanitx dia 31 d’octubre, i després de la travessia marítima fins a València, van creuar per carretera tota la Península Ibèrica, tornant a Mallorca dia 5 de novembre, amb 2.300 km de carretera damunt les espatlles.
• Teatre de prop
A Portocolom, en el mes d’agost i a les immediacions de la plaça de Cas Corso, es va dur a terme la representació de sessions de microteatre durant tres dies, amb la representació de les següents obres:
- Cristiano, de Javier Bizarro;
- Insomni d’una nit d’estiu, de Bernat Molina;
- Pacient Emma S., de Marga López;
- Veïnats, de creació pròpia.
• Sopar-espectacle
I, per acabar l’any teatral, un any més la temporada es va cloure en el mes d’octubre amb una nova edició del sopar-espectacle al restaurant Can Bernat, de Portocolom, amb la representació de 4 peces de teatre breu a la terrassa del local, mentre els clients gaudien del sopar.
• Teatre de prop
A Felanitx, en el mes de març i amb la Cafeteria s’Abeurador van tenir lloc tres sessions de teatre de prop amb les que es van representar quatre peces amb les que vam ficar els espectadors dins dues portasses, una oficina d’assegurances, i una botiga de mobles de cuina. En aquesta ocasió es van representar:
- Una casa a Santo Domingo, de Marta Barceló.
- Un moix gris, de Sergi Baos.
- La partida, de Rafel Gallego.
- I Un gran cop, de Carles Manera/J. Castro.
• Soldats romans
En el mes d’abril, i per tal de donar continuïtat a l’activitat realitzada per primer cop en el 2017, tres membres de la Companyia van participar com a soldats romans al via crucis del dia del Ram, i a les processons de Setmana Santa.
• Teatre de prop
Fidels amb la nostra cita amb el microteatre estiuenc, en el mes d’agost es van muntar tres sessions de teatre de prop, tenint com a punt de trovada dues carpes instal·lades a la plaça del Comerç, en les que els espectadors podien combinar les funcions teatrals amb la degustació d’un bon assortiment de pinxos i alguna beguda fresca. Es van representar:
- Desagertzeak, de Jaume Miró.
- Herois al Gourmet, de Josep Mercadal.
- Rates, de Marta Barceló.
- I Take this waltz, de Rafel Gallego.
• Esquetx a la presentació de l’ETP
I ja per tancar l’any teatral, en el mes de desembre a l’Auditori Municipal de Felanitx es va fer una col·laboració en la presentació de la temporada de l’Escola de Triatló Portocolom, amb un esquetx basat amb El Tricicle, amb el que vam fer les delícies del públic, principalment entre els alumnes més menuts de l’Escola.