EL NOM I EL LOGOTIP DEL GRUP
Certament, un es pot demanar d’on surt aquest nom tan poc corrent per a un grup de teatre, però el seu origen té una explicació ben lògica. Quan es va posar fil a l’agulla per posar dins Mallorca un nou grup de teatre amateur, els qui començaven a dur la curolla sabien poques coses de com organitzar el grup, la feina i els assajos. L’absència total de disciplina de treball, afegida a l’encadenament de nombroses baixes d’aquells que s’apuntaven a fer teatre però després descobrien que no els interessava prou per comprometre’s, va donar com a resultat que als assaigs mai no hi eren tots, perquè sempre hi havia algú que no hi anava o que arribava tard. Aleshores van pensar que hi havia un nom que els venia clavat, mai som tots…, però hi havia un problema: col·loquialment l’expressió que utilitzaven era “mai som tots” però una bona praxis lingüística els obligava a aplicar la doble negació, de manera que el nom havia de ser “mai no hi som tots”. Després de rumiar-ho una mica, van decidir tirar pel dret i posar el nom tal com el deien, i així ha quedat, Mai som tots Teatre.
Pel que fa al logotip, es va intentar que reflectís els trets més definidors de la identitat del Grup. El fons del logotip es composa de les quatre barres catalanes, presents a la bandera de Mallorca, a l’escut i a la bandera de Felanitx, i a la de molts altres municipis illencs, al marge de la inexcusable presència al Principat, d’on provenen. Sobre elles, s’hi dibuixen cinc màscares de la típica simbologia del teatre, tres que ploren i dues que riuen, i hi ha un lloc buit (perquè “mai som tots”) on falta una màscara que riu. Inserit en el logotip hi ha el nom de Felanitx, el municipi de procedència del Grup, i on majoritàriament desenvolupa la seva activitat.
A l’any 2008 el projecte escollit fou l’obra “Que te creus que te crec?”, un divertidíssim vodevil del mestre de la farsa Ray Cooney. L’estrena es realitzà en el mes de maig a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 3 funcions i entorn als 900 espectadors. La campanya de bolos acabà després de 20 funcions i entorn als 4.500 espectadors
A partir de l'any 2009 la Companyia va sofrir un canvi important, un notable salt qualitatiu de la mà de Joan Porcel, de Voramar Teatre, qui es va fer càrrec de la direcció artística de la Companyia en la seva nova producció. Es tractava del vodevil “Políticament incorrecte”, de l'anglès Ray Cooney, en una versió de Paco Mir (El Tricicle) i Jordi Galceran. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un total de 5 funcions entre abril i maig, i posteriorment van començar la campanya de bolos que els va dur per tot Mallorca, i fins i tot van participar en el V Certamen de teatre amateur Sant Feliu de Guíxols, del qual en va sortir com a rotunds guanyadors. Búger, Binissalem, Vilafranca, Son Serra de Marina, Consell, Sineu, Es Molinar, Portocolom, s’Indioteria, Cas Concos, Manacor, Calonge, Palma, Alaró, Santa Maria, Sant Feliu de Guíxols, Petra, Porreres, van ser els llocs per on es va representar la funció, i finalment tancaren la producció amb una representació oferta a la Residència d’Assistits de Felanitx. Varen veure l'obra gairebé 6.700 espectadors.
L’any 2010 va tenir continuïtat la direcció artística de Joan Porcel, i la Companyia s’engrescà amb una obra còmica d’un autor català, Jordi Galceran conegut internacionalment per la seva obra “El mètode Grönholm”. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx els dies 21, 23, 29 i 30 de maig, i després va seguir la campanya de bolos per distintes localitats de Mallorca, i participaren per segona vegada en el Concurs de la vila empordanesa de Sant Feliu de Guíxols, en la que van obtenir el segon premi a la millor obra, tercer premi a la millor actriu principal per Antònia Oliver, nominació a millor direcció per a Joan Porcel, nominació al millor actor per a Rafel Amengual, i nominació al millor actor de repartiment per a David Maimó.
Per L’any 2011 es va comptar per tercer any consecutiu amb la col·laboració de Joan Porcel, que va assumir la direcció d'aquesta nova producció. En aquest cas es va produir un altre canvi important, atès que per primera vegada es va fugir de la farsa i el vodevil com a gèneres que principalment havia escomès la Companyia. En aquest cas es tractava d'una comèdia musical amb tocs d'humor, obra del valencià Carles Alberola, que va exigir als membres de la Companyia notables esforços d'aprenentatge de nocions de cant i de ball, un esforç que els va valer molt bé la pena, ja que en el Certamen de Teatre Amateur de Consell, van aconseguir la nominació a millor actriu principal per a Antònia Oliver, premi a la millor actriu principal per a Joana Oliver, premi a millor actor principal per a Rafel Amengual, premi a millor director per a Joan Porcel, i premi a la millor obra, cosa que els va permetre representar l'obra al Teatre Principal de Palma, en una representació que va resultar vertaderament memorable. La campanya de bolos va acabar al Teatre de Bunyola després de 21 funcions.
Per a l'any 2012 la novetat va venir pel canvi en la direcció artística. Davant la impossiblitat de comptar un any més amb la col·laboraicó de Joan Porcel, es va fer càrrec d'aquesta funció en Gavin Miller, un anglès establert a Felanitx des de principis de segle, que és llicenciat en art dramàtic, tot i que no es viu professionalment d'aquest món. Amb ell es va muntar “Black Comedy, una comèdia a les fosques”, un muntatge que va resultar particularment difícil i complicat, però del que se'n va obtenir un resultat molt satisfactori.Malauradament, la crisi econòmica també ha tengut la seva repercussió en el món del teatre aficionat, i això s'ha traduït en una minva molt notable del nombre de funcions que s'han pogut realitzar d'aquesta obra. Estrenada el darrer cap de setmana d’abril i reposada el darrer de maig (4 funcions en total), es van realitzar sortides a Alaró, s'Alqueria Blanca, Portocolom i Santa Maria.