EL NOM I EL LOGOTIP DEL GRUP
Certament, un es pot demanar d’on surt aquest nom tan poc corrent per a un grup de teatre, però el seu origen té una explicació ben lògica. Quan es va posar fil a l’agulla per posar dins Mallorca un nou grup de teatre amateur, els qui començaven a dur la curolla sabien poques coses de com organitzar el grup, la feina i els assajos. L’absència total de disciplina de treball, afegida a l’encadenament de nombroses baixes d’aquells que s’apuntaven a fer teatre però després descobrien que no els interessava prou per comprometre’s, va donar com a resultat que als assaigs mai no hi eren tots, perquè sempre hi havia algú que no hi anava o que arribava tard. Aleshores van pensar que hi havia un nom que els venia clavat, mai som tots…, però hi havia un problema: col·loquialment l’expressió que utilitzaven era “mai som tots” però una bona praxis lingüística els obligava a aplicar la doble negació, de manera que el nom havia de ser “mai no hi som tots”. Després de rumiar-ho una mica, van decidir tirar pel dret i posar el nom tal com el deien, i així ha quedat, Mai som tots Teatre.
Pel que fa al logotip, es va intentar que reflectís els trets més definidors de la identitat del Grup. El fons del logotip es composa de les quatre barres catalanes, presents a la bandera de Mallorca, a l’escut i a la bandera de Felanitx, i a la de molts altres municipis illencs, al marge de la inexcusable presència al Principat, d’on provenen. Sobre elles, s’hi dibuixen cinc màscares de la típica simbologia del teatre, tres que ploren i dues que riuen, i hi ha un lloc buit (perquè “mai som tots”) on falta una màscara que riu. Inserit en el logotip hi ha el nom de Felanitx, el municipi de procedència del Grup, i on majoritàriament desenvolupa la seva activitat.
Inicis 2001-2002
Mai Som Tots Teatre neix de la curolla de dos amics, en Bernat Bordoy i en Marc Rigo, que compartien dèria pel teatre, i que ja havien coincidit damunt l’escenari en l’obra “El tio de l’Havana” (1998) amb l’extingit grup felanitxer Gent de Bulla. Després d’uns quants anys d’inactivitat d’aquest grup, i quan les seves obligacions professionals i personals els ho permeteren, a les acaballes de l’estiu de 2001 s’aventuraren a encetar un projecte de bell nou.Després de llegir unes quantes obres es decidiren per “Una casa d’embulls”, i immediatament començaren a cercar amics i coneguts que tinguessin ganes de fer teatre. Quan aconseguiren l’elenc necessari per completar el repartiment, començaren a assajar i durant els primers mesos va predominar la tònica de l’absoluta informalitat a l’hora d’acudir als assaigs, juntament amb les baixes continuades dels qui, una vegada que ja havien començat, descobrien que no tenien prou interès en el projecte. Hagueren de passar uns nou mesos d’aquesta manera, si fa no fa com un embaràs, fins al punt que gairebé decidiren abandonar-ho tot. En comptes d’això, Bernat Bordoy, que aleshores participava en el muntatge “Sense gens de seny”, amb el grup Nostra terra, de Ciutat, va demanar la col·laboració del seu director, Josep Lluís Fernàndez, qui es va implicar seriosament amb el grup i, al marge d’aconseguir el rigor necessari en els assaigs, va dirigir Mai som tots Teatre en el que seria el seu primer muntatge.Amb en Josep Lluís Fernàndez aprengueren tècniques d’interpretació, bona part del saber estar damunt l’escenari, i a treballar sense apuntador, cosa que ajuda a donar una gran solvència en l’actuació i qualitativament millora molt el nivell de les representacions.
2002-2003
En el mes de novembre de 2002, i després de dos mesos llargs de feina, van estrenar “Una casa d’embulls”, d’Álvaro Portes, a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un aclaparador èxit de públic i de crítica. Un cop feta l’estrena començaren a moure’s per diversos pobles de Mallorca i en el mes de setembre de 2003 van acabar la temporada al Teatre Municipal de Ciutat, després de 18 actuacions i entorn als 3.600 espectadors. Fins i tot feren un bolo a Menorca, amb una actuació en Es Mercadal. Aquesta primera actuació fora de la seva Illa, juntament amb la resta d’activitats culturals, gastronòmiques, lúdiques, i d’oci nocturn que van dur a terme a l’illa veïna, van proporcionar als membres del grup una experiència memorable i un record inoblidable.
2003-2004
Encara no havien deixat de banda “Una cada d’embulls” quan ja tenien en marxa el muntatge de “Un ciutadà a matances”, una comèdia regional feta per 4 autors felanitxers, amb una part musical important (també escrita per 4 músics felanitxers) que va comptar amb una orquestra de 25 músics, i la participació d’una coral -la Capella Teatina-, (en total hi participaren al voltant de les 80 persones). L’obra traslladava damunt l’escenari un retrat del Felanitx dels anys 50, i aquesta obra és la icona per excel·lència de la cultura popular felanitxera del segle passat.Aquest muntatge va sorgir de la iniciativa de Bartomeu Rosselló, de la Capella Teatina, qui tenia interès en recuperar i interpretar la part musical de l’obra, i va proposar l’organització de la part escènica a Mai som tots Teatre. Els membres del grup van acceptar el repte, i es van fer càrrec de la major part de la responsabilitat en l’organització de la part teatral, tot i que dels 19 personatges del repartiment, només 6 eren de Mai som tots Teatre.L’èxit també va ser espectacular, i se’n van fer un total de 9 representacions entre els mesos de desembre i març, amb un nombre d’espectadors entorn als 3.000. A més a més, també es va fer una edició de l’espectacle en DVD, i un CD que inclou només la part musical.
2004-2005
A les acaballes de l’estiu de 2004 Mai som tots Teatre reprengué la seva activitat en solitari amb el muntatge de “Ja hi som tots!”, un vodevil del felanitxer Joan Manuel Chilet, que es va estrenar a l’Auditori Municipal de Felanitx en el mes de gener de 2005, amb una extraordinària acollida pel que fa a públic, i amb una crítica afalagadora i entusiasta sobre el resultat de l’espectacle (fins i tot del propi autor, present a l’estrena), que els va obligar a reposar-lo en el mes d’abril.Des d’aleshores i fins a finals d’octubre de 2005 van recórrer diversos municipis de Mallorca amb un total de 12 actuacions i prop de 3.000 espectadors.En el mes d’abril el Grup va passar a ser membre de la Federació Balear de Teatre Amateur.
2005-2006
Clau per a dos:
Amb ganes de trencar una mica amb el que havien fet fins aleshores, durant l’any 2005 Mai som tots Teatre va cercar obres d’autors estrangers que poguessin avenir-se al tipus d’espectacle que el Grup pretenia i podia realitzar. Des de poc abans de Nadal, i després d’haver encarregat a Antoni Monserrat Ferrer la traducció de l’obra titulada originalment Key for two, van posar en marxa aquest nou muntatge, un esplèndid vodevil original dels anglesos John Chapman & Dave Freeman, del que en van fer l’adaptació els propis membres del Grup. L’estrena fou en el mes de març de 2006 a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 4 funcions, i després iniciaren el seu periple amb actuacions a Selva, Campanet, Llucmajor, Deià, Consell, Portocolom, Sencelles, Sóller, Palma (Parc de la Mar),... i així fins a un total de 20 actuacions i aproximadament uns 5.500 espectadors. Fins i tot van organitzar un intercanvi amb el grup Talia Teatre, de Lleida, en el marc del qual actuaren al municipi lleidatà d’Albatàrrec. S’ha de destacar la participació en el XVIII Certamen de Teatre Amateur de Consell, en el que obtingueren el premi a la millor actriu, per a Maria Antònia Soler en el seu paper d’Helena, el segon premi en la modalitat de muntatge i direcció, i Rafel Amengual i Marc Rigo quedaren nominats a millor actor.
2007
Unes noces plenes de noses:
Després de descartar una obra, que una vegada traduïda no va satisfer les expectatives del Grup, en el mes de gener començaren els treballs en el quart muntatge de Mai som tots Teatre. Joana Maria Oliver, component del grup, s’havia fet càrrec de la traducció d’una obra de Ray Cooney titulada originalment There goes the bride (Allà se’n va la núvia), i que es va traduir per “Unes noces plenes de noses”. Amb només dos mesos d’assaigs, entre dia 24 de març i dia 1 d’abril es feren les quatre representacions d’estrena a l’Auditori Municipal. Sense pausa però sense pressa van fer la campanya de bolos per tot Mallorca, amb una incursió a la vila d’Eivissa, i un total de 16 representacions i uns 5.400 espectadors. En aquesta temporada participaren en el II Concurs de Teatre Còmic de Montuïri, en el que Joana Mª Oliver guanyà el premi a millor actriu de repartiment amb el seu paper de Polita Wonder, i s’aconseguí el tercer premi a la millor obra. Així mateix, obtingueren nominacions a millor actor (Rafel Amengual com a Simó Arnau), a millor actor de repartiment (Marc Rigo com a Dr. Gerard Muntaner), al millor muntatge musical, i a la millor escenografia. Altrament, també participaren en el XIX Certamen de Teatre Amateur de Consell, on guanyaren el segon premi al millor muntatge i direcció, i Rafel Amengual i Joana Mª Oliver foren nominats a millor actor i millor actriu, respectivament.
2008
Que te creus que te crec?
A l’any 2008 el projecte escollit fou l’obra “Que te creus que te crec?”, un divertidíssim vodevil del mestre de la farsa Ray Cooney. L’estrena es realitzà en el mes de maig a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 3 funcions i entorn als 900 espectadors. La campanya de bolos acabà després de 20 funcions i entorn als 4.500 espectadors
A l’any 2008 el projecte escollit fou l’obra “Que te creus que te crec?”, un divertidíssim vodevil del mestre de la farsa Ray Cooney. L’estrena es realitzà en el mes de maig a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb 3 funcions i entorn als 900 espectadors. La campanya de bolos acabà després de 20 funcions i entorn als 4.500 espectadors
2009
Políticament incorrecte
A partir de l'any 2009 la Companyia va sofrir un canvi important, un notable salt qualitatiu de la mà de Joan Porcel, de Voramar Teatre, qui es va fer càrrec de la direcció artística de la Companyia en la seva nova producció. Es tractava del vodevil “Políticament incorrecte”, de l'anglès Ray Cooney, en una versió de Paco Mir (El Tricicle) i Jordi Galceran. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un total de 5 funcions entre abril i maig, i posteriorment van començar la campanya de bolos que els va dur per tot Mallorca, i fins i tot van participar en el V Certamen de teatre amateur Sant Feliu de Guíxols, del qual en va sortir com a rotunds guanyadors. Búger, Binissalem, Vilafranca, Son Serra de Marina, Consell, Sineu, Es Molinar, Portocolom, s’Indioteria, Cas Concos, Manacor, Calonge, Palma, Alaró, Santa Maria, Sant Feliu de Guíxols, Petra, Porreres, van ser els llocs per on es va representar la funció, i finalment tancaren la producció amb una representació oferta a la Residència d’Assistits de Felanitx. Varen veure l'obra gairebé 6.700 espectadors.
A partir de l'any 2009 la Companyia va sofrir un canvi important, un notable salt qualitatiu de la mà de Joan Porcel, de Voramar Teatre, qui es va fer càrrec de la direcció artística de la Companyia en la seva nova producció. Es tractava del vodevil “Políticament incorrecte”, de l'anglès Ray Cooney, en una versió de Paco Mir (El Tricicle) i Jordi Galceran. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx amb un total de 5 funcions entre abril i maig, i posteriorment van començar la campanya de bolos que els va dur per tot Mallorca, i fins i tot van participar en el V Certamen de teatre amateur Sant Feliu de Guíxols, del qual en va sortir com a rotunds guanyadors. Búger, Binissalem, Vilafranca, Son Serra de Marina, Consell, Sineu, Es Molinar, Portocolom, s’Indioteria, Cas Concos, Manacor, Calonge, Palma, Alaró, Santa Maria, Sant Feliu de Guíxols, Petra, Porreres, van ser els llocs per on es va representar la funció, i finalment tancaren la producció amb una representació oferta a la Residència d’Assistits de Felanitx. Varen veure l'obra gairebé 6.700 espectadors.
2010
FUITA
L’any 2010 va tenir continuïtat la direcció artística de Joan Porcel, i la Companyia s’engrescà amb una obra còmica d’un autor català, Jordi Galceran conegut internacionalment per la seva obra “El mètode Grönholm”. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx els dies 21, 23, 29 i 30 de maig, i després va seguir la campanya de bolos per distintes localitats de Mallorca, i participaren per segona vegada en el Concurs de la vila empordanesa de Sant Feliu de Guíxols, en la que van obtenir el segon premi a la millor obra, tercer premi a la millor actriu principal per Antònia Oliver, nominació a millor direcció per a Joan Porcel, nominació al millor actor per a Rafel Amengual, i nominació al millor actor de repartiment per a David Maimó.
L’any 2010 va tenir continuïtat la direcció artística de Joan Porcel, i la Companyia s’engrescà amb una obra còmica d’un autor català, Jordi Galceran conegut internacionalment per la seva obra “El mètode Grönholm”. L’estrena es va realitzar a l’Auditori Municipal de Felanitx els dies 21, 23, 29 i 30 de maig, i després va seguir la campanya de bolos per distintes localitats de Mallorca, i participaren per segona vegada en el Concurs de la vila empordanesa de Sant Feliu de Guíxols, en la que van obtenir el segon premi a la millor obra, tercer premi a la millor actriu principal per Antònia Oliver, nominació a millor direcció per a Joan Porcel, nominació al millor actor per a Rafel Amengual, i nominació al millor actor de repartiment per a David Maimó.
2011
“BESOS”
Per L’any 2011 es va comptar per tercer any consecutiu amb la col·laboració de Joan Porcel, que va assumir la direcció d'aquesta nova producció. En aquest cas es va produir un altre canvi important, atès que per primera vegada es va fugir de la farsa i el vodevil com a gèneres que principalment havia escomès la Companyia. En aquest cas es tractava d'una comèdia musical amb tocs d'humor, obra del valencià Carles Alberola, que va exigir als membres de la Companyia notables esforços d'aprenentatge de nocions de cant i de ball, un esforç que els va valer molt bé la pena, ja que en el Certamen de Teatre Amateur de Consell, van aconseguir la nominació a millor actriu principal per a Antònia Oliver, premi a la millor actriu principal per a Joana Oliver, premi a millor actor principal per a Rafel Amengual, premi a millor director per a Joan Porcel, i premi a la millor obra, cosa que els va permetre representar l'obra al Teatre Principal de Palma, en una representació que va resultar vertaderament memorable. La campanya de bolos va acabar al Teatre de Bunyola després de 21 funcions.
Per L’any 2011 es va comptar per tercer any consecutiu amb la col·laboració de Joan Porcel, que va assumir la direcció d'aquesta nova producció. En aquest cas es va produir un altre canvi important, atès que per primera vegada es va fugir de la farsa i el vodevil com a gèneres que principalment havia escomès la Companyia. En aquest cas es tractava d'una comèdia musical amb tocs d'humor, obra del valencià Carles Alberola, que va exigir als membres de la Companyia notables esforços d'aprenentatge de nocions de cant i de ball, un esforç que els va valer molt bé la pena, ja que en el Certamen de Teatre Amateur de Consell, van aconseguir la nominació a millor actriu principal per a Antònia Oliver, premi a la millor actriu principal per a Joana Oliver, premi a millor actor principal per a Rafel Amengual, premi a millor director per a Joan Porcel, i premi a la millor obra, cosa que els va permetre representar l'obra al Teatre Principal de Palma, en una representació que va resultar vertaderament memorable. La campanya de bolos va acabar al Teatre de Bunyola després de 21 funcions.
2012
“Black Comedy, una comèdia a les fosques”.
Per a l'any 2012 la novetat va venir pel canvi en la direcció artística. Davant la impossiblitat de comptar un any més amb la col·laboraicó de Joan Porcel, es va fer càrrec d'aquesta funció en Gavin Miller, un anglès establert a Felanitx des de principis de segle, que és llicenciat en art dramàtic, tot i que no es viu professionalment d'aquest món. Amb ell es va muntar “Black Comedy, una comèdia a les fosques”, un muntatge que va resultar particularment difícil i complicat, però del que se'n va obtenir un resultat molt satisfactori.Malauradament, la crisi econòmica també ha tengut la seva repercussió en el món del teatre aficionat, i això s'ha traduït en una minva molt notable del nombre de funcions que s'han pogut realitzar d'aquesta obra. Estrenada el darrer cap de setmana d’abril i reposada el darrer de maig (4 funcions en total), es van realitzar sortides a Alaró, s'Alqueria Blanca, Portocolom i Santa Maria.
Per a l'any 2012 la novetat va venir pel canvi en la direcció artística. Davant la impossiblitat de comptar un any més amb la col·laboraicó de Joan Porcel, es va fer càrrec d'aquesta funció en Gavin Miller, un anglès establert a Felanitx des de principis de segle, que és llicenciat en art dramàtic, tot i que no es viu professionalment d'aquest món. Amb ell es va muntar “Black Comedy, una comèdia a les fosques”, un muntatge que va resultar particularment difícil i complicat, però del que se'n va obtenir un resultat molt satisfactori.Malauradament, la crisi econòmica també ha tengut la seva repercussió en el món del teatre aficionat, i això s'ha traduït en una minva molt notable del nombre de funcions que s'han pogut realitzar d'aquesta obra. Estrenada el darrer cap de setmana d’abril i reposada el darrer de maig (4 funcions en total), es van realitzar sortides a Alaró, s'Alqueria Blanca, Portocolom i Santa Maria.
